Mas Miró, un oratori per a les pobles / Elena Juncosa Vecchierini
Juncosa Vecchierini, Elena


Tarragona : Ganzell, 2015
53 p. : il. ; 20 cm (Quaderns de la Pixerota, 4) 
ISBN 9788494191442

El volum és un extracte de la investigació acurada i àmplia realitzada per Elena Juncosa sobre Joan Miró i el seu context artístic cultural a Mont-roig del Camp i per la qual va rebre el 2011 el Premi Pilar Juncosa d'Investigació. "Mas Miró, un oratori per a Les Pobles" descobreix al lector detalls desconeguts de la capella del mas de Mont-roig on l'artista hi va passar els estius. La publicació del llibre coincideix amb el centenari de la construcció d'aquest equipament religiós que no només donava servei a la família sinó també a d'altres masos de la vora. El volum realitza una acurada transcripció de documents antics i contextualitza la construcció de la capella, l'interior de la qual va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola, l'any 1936. Aquest fet testimonia la importància no només cultural sinó també històrica del Mas Miró, on hi continua molt present la petjada del pintor català més universal.

Mont-roig 1714 : tres-cents anys / Eduard Boada Aragonès
Boada i Aragonès, Eduard


Tarragona : Ganzell, 2014
1 vol. : il. ; 20 cm (Quaderns de la Pixerota, 3) 
Bibliografia. Índex onomàstic.

Mont-roig 1714. Tres-cents anys és una crònica que ens permet copsar la vida quotidiana mont-rogenca d'aquesta època, amb abundant informació sobre persones i fets que van succeir al municipi, i un interessant índex onomàstic que ens permetrà recuperar noms de persones i llocs. A partir de documentació inèdita de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, el llibre ens descobreix els noms de dos dels mont-rogencs que van lluitar a la Guerra de Successió. Ho van fer en el regiment de cavalleria del riudomenc Rafael Nebot com a alferes de cavalleria i furrier major.

Mont-roig 1666, una història negre : els fets del carrer de la Coma / Eduard Boada i Aragonès ; [pròleg: Josep Maria Sabaté i Bosch]
Boada i Aragonès, Eduard


Tarragona : Ganzell, 2014
41 p. : il. ; 20 cm (Quaderns de la Pixerota, 2) 
Bibliografia.
ISBN 9788494191411

L'autor recull i comenta un breu sumari processal custodiat a l'Arxiu Històric Arxiodiocesà de l'Arquebisbat de Tarragona que explica un fet simple de la crònica negra: la desaparició i ofegament en un pou d'una nena, Maria Sedó, al carrer de la Coma d'aquesta població del Baix Camp sembla ser que per part d'una veïna. Una tragèdia familiar motivada -aparentment- per una banal disputa entre la mare de la nena i l'autora del crim. Tot i que els detalls d'aquesta mena de casos tenen sempre un rerafons truculent, el llibret de Boada serveix per contentualitzar en la seva justa mesura un succés del segle XVII en un poble relativament petit. L'historiador, però, no es limita a l'exposició dels fets circumstancials sinó que aprofita per introduir i reflexionar aspectes com la presència de la mort i el dol en la història del municipi a través de les guerres, les epidèmies i tota mena de fets tràgics i accidentals. (reusdigital.cat).

L'Aigua i la gent : aspectes de l'Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII / Eduard Boada ; Pròleg a cura d'Eugeni Perea Simón
Boada i Aragonès, Eduard


[Tarragona] : Ganzell, 2013
58 p. (Quaderns de la Pixerota, 1) 
Inclou índex onomàstic.
ISBN 9788494191404

El llibre és un entenedor estudi del "Llibre de las ordinacions del repartiment de las tandas de la aigua de la horta de vila de Mont-roig y decret de sa Illustrissima del any 1703", manuscrit localitzat per l'historiador Albert Manent a la Llibreria Central de Tremp i actualment custodiat a l'Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp. En paraules d'Eugeni Perea, l'autor del pròleg, L'aigua i la gent és un llibre que va "més enllà del tema abordat -el repartiment d'aigües entre hortolans comunats-; l'obra ens subministra dades i referències sobre nissagues i onomàstica, lingüística, economia, organització gremial o etnografia. Cal destacar, en aquest sentit, la capacitat organitzativa dels regants de Mont-roig a través de l'anomenat Consell d'Hortolans, que es diferencia del món estrictament pagès o de secà per la tinença i ús de les aigües, en la línia que també ho feien altres comunitats rurals".